Joventut Socialista de L'Hospitalet

Una mica d’Història

1. EL CONGRÉS CONSTITUENT

La Joventut Socialista de Catalunya neix el dia 8 d’octubre de 1978 de la unió de tres organitzacions: La Joventut Socialista de Catalunya, el Moviment de Joves Socialistes de Catalunya i el Moviment de les Joventuts Socialistes de Catalunya, les organitzacions que havien estat associades, respectivament, a la Federació Socialista de Catalunya del PSOE, al Partit Socialista de Catalunya-Congrés i al Partit Socialista de Catalunya-Reagrupament, que van crear el PSC.

El Congrés d’Unitat va tenir lloc el cap de setmana del 7 i 8 d’octubre de 1978. El dia 7 en els locals de la Unió General de Treballadors, cada una de les 3 organitzacions, que convergien en la constitució de la JSC, va celebrar el seu congrés. El dia 8 d’octubre, en els locals de l’Orfeó de Sants, va tenir lloc el Congrés Constituent de la JSC. Els delegats que hi assistiren, segons el Reglament del Congrés d’Unitat, estaven repartits d’aquesta forma: 100 delegats per la Joventut Socialista de Catalunya, 100 pel Moviment de Joves Socialistes de Catalunya i 25 pel Moviment de les Joventuts Socialistes de Catalunya. Així mateix, a la Mesa de presidència del Congrés, va haver-hi 3 presidents, 3 moderadors i 3 secretaris de paraula, representant a cada una de les 3 organitzacions.

Hi assistiren diferents delegacions nacionals i estrangeres. Entre les delegacions catalanes, lògicament, la del PSC, amb el seu 1er. Secretari Joan Raventós i el Secretari de Relacions amb la Joventut, Juanjo Ferreiro; la de la Unió General de Treballadors de Catalunya, la de la Unió de Pagesos, la de l’Entesa dels Catalans, la de la Taula de Joves i Rosa Maria Carrasco, directora general de la Joventut de la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya. D’altres nacionalitats i regions de l’Estat Espanyol, a més de Juan Antonio Barragán, 1er. Secretari de la Federación de las Juventudes Socialistas de España, hi assistiren delegacions de les Joventuts Socialistes del País Valencià, de ses Illes, Euskadi i Galícia. De l’estranger, el Moviment de la Joventut Socialista Francesa, la Federació de Joves Socialistes d’Itàlia, les Joventuts Socialistes de Xile, les Joventuts Socialistes d’Uruguai, el Front Sandinista d’Alliberament Nacional (FSLN), la Lliga de les Joventuts Socialistes Iugoslaves i la IUSY, entre d’altres.

2. EL PROTOCOL D’UNITAT

El Congrés Constituent, amb el lema “TOTS JUNTS GUANYAREM EL COMBAT”, va tenir lloc, gràcies al Protocol d’Unitat, firmat, prèviament, entre les tres organitzacions juvenils socialistes. En aquest Protocol, estructurat en onze punts i una disposició transitòria, s’hi van definir les línies bàsiques de la Joventut Socialista de Catalunya. En el primer punt s’explica que la JSC és l’organització dels Joves Socialistes de Catalunya resultant de la fusió de les tres organitzacions. Al segon punt es defineix l’organització d’aquesta forma: “La JOVENTUT SOCIALISTA DE CATALUNYA és una organització juvenil, de classe i nacional que sorgeix de la voluntat constituent de les organitzacions juvenils socialistes de Catalunya (…)”. En el tercer punt llegim: “La JOVENTUT SOCIALISTA DE CATALUNYA tindrà entitat jurídica pròpia (…).” Per tant queda clar que la JSC neix com una organització sobirana i independent.

La JSC es constituïa per l’acord de les tres organitzacions juvenils socialistes, i amb el precedent que havia suposat la constitució del PSC uns mesos abans, concretament el mes de juliol, gràcies a l’acord a que havien arribat la Federació Socialista de Catalunya del PSOE, el Partit dels Socialistes de Catalunya-Congrés, i el Partit dels Socialistes de Catalunya-Reagrupament. En el Congrés constituent de la JSC s’haurien de discutir i aprovar tres ponències; la línia política, els Estatuts i el manifest-programa. Aquests documents, definirien l’estructura interna de l’organització i la seva acció futura, mentre que el Protocol d’Unitat, que també hauria d’ésser discutit i aprovat, per delegats congressuals, definirien les relacions entre la JSC i la Federació de les Joventuts Socialistes d’Espanya (Actualment JSE). En el tercer punt del Protocol, llegim: “La JOVENTUT SOCIALISTA DE CATALUNYA tindrà entitat jurídica pròpia. En virtut de la seva sobirania decideix la participació en organismes representatius i decisoris comuns amb la FJSE (Federación de las Juventudes Socialistas de España, actualment JSE), que es concreten en els estatuts, segons l’articulació federal que s’explica en aquest document.” En el marc estatal, es decideix participar del projecte federal, com es descriu en el quart punt del Protocol; “Per a definir conjuntament amb la resta dels joves socialistes de l’Estat els elements estratègics coincidents de la lluita dels joves, en el marc de la lluita de classes, la JOVENTUT SOCIALISTA DE CATALUNYA enviarà els seus delegats, elegits directament per les estructures organitzatives de base, al Congrés Federal de la FJSE perquè participin en les sessions, debats i resolucions que facin referència a les qüestions comuns a nivell d’Estat.

L’aplicació a Catalunya de les resolucions preses per l’àmbit estatal serà realitzada per la JOVENTUT SOCIALISTA DE CATALUNYA. La JOVENTUT SOCIALISTA DE CATALUNYA tindrà plena sobirania en aquells àmbits de competència en què els socialistes de Catalunya propugnem per a l’organització política del nostre país, d’acord amb el marc constitucional aprovat en el seu programa pels socialistes de l’Estat”.

En el punt vuitè del Protocol, s’establia que els membres de la JSC que siguin assalariats, haurien de militar sindicalment en la UGT.

3. ELS PRIMERS ESTATUTS

Els primers Estatuts de la JSC van tenir 48 articles, 5 Disposicions Addicionals i una Disposició Transitòria i estaven redactats en castellà. Els Estatuts Actuals, bàsicament, reprodueixen el mateix contingut i estructuració, però podem veure-hi algunes diferències significatives. En els primers Estatuts de l’organització, en l’art. 1, s’hi defineix la JSC de la mateixa forma que actualment ho veiem en l’art. 2, però hi veiem una diferència significativa. Quan exposa els objectius de l’organització, els primers Estatuts, el pensament i filosofia marxista i revolucionària hi són clarament representats; “La JSC (…) proposa els següents objectius:

a) La implantació, estructuració i potenciació del socialisme al si de la joventut de Catalunya als nivells ideològics, polítics i orgànics, actuant solidàriament amb la joventut de la resta de l’Estat espanyol i d’altres països.

b) La consolidació progressiva de la classe obrera en la seva lluita històrica per la seva emancipació i la construcció del socialisme.

c) La contribució a la coordinació entre la lluita de la classe obrera, així com les seves reivindicacions immediates, amb les aspiracions i reivindicacions de la joventut.

d) La profundització de la consciència nacional de Catalunya”.

En els actuals Estatuts, els objectius, s’han clarificat i concretat d’una forma més adequada al final del segle XX, d’acord amb la ideologia progressista i d’esquerra que defensa la JSC, tot i que no es renuncia al marxisme com a mètode teòric d’anàlisi i transformació de la realitat.

En punt on sí veiem diferències significatives, respecte l’actual organització de la JSC, és en l’apartat de les agrupacions locals. Es va estructurar l’organització en Federacions i Agrupacions que a la vegada, estaven formades per “Fronts de Lluita”. Així, el punt V dels Estatuts, s’anomenava “Agrupacions y FRONTS DE LLUITA”. Les agrupacions locals formades per un mínim de 5 militants, s’organitzaven en fronts de lluita, que eren “…instàncies organitzatives que dónen a la JSC la seva màxima projecció externa, garantint la seva presència, la seva incidència i la seva extensió en al si del moviment juvenil. Els fronts de lluita a cobrir per la JSC son:

a) Front sindical.

b) Front estudiantil (Universitat, Ensenyament Mitjà i F.P.)

c) Front d’acció ciutadana i comarcal i política municipal.

d) Front cultural.

Com a dades anecdòtiques, veiem que els primers estatuts, fixaven que el Consell Nacional, es reunirà una vegada al mes de forma ordinària i el Congrés de la JSC tindria lloc cada dos anys de forma també ordinària.

4. RELACIÓ ENTRE LA JSC I LA JSE

La relació entre les dues organitzacions, neix de l’existència d’un projecte federal comú a nivell estatal. Partint del reconeixement mutu de sobirania com a organitzacions confederades, s’ha articulat una participació de la JSC en l’estructura federal de la JSE. La JSC i la JSE tenen estatuts diferents, ja que es tracta d’organitzacions diferents. La JSE no té cap potestat sancionadora o disciplinària sobre militants, agrupacions o federacions de la JSC, així com la JSC tampoc té cap potestat sancionadora o disciplinària sobre els militants o òrgans de la JSE.

En l’últim paràgraf de l’art. 2 dels Estatuts de la JSC, llegim; “La JSC, en virtut de la seva sobirania decideix la seva participació als organismes decisius i representatius comuns amb les Juventudes Socialistas de España (JSE), alhora que es relaciona sobiranament amb l’Organització Joventuts Socialistes de la Comunitat Europea (ECOSY) i amb la Unió Internacional de Joventuts Socialistes (IUSY). L’àmbit territorial de l’organització és Catalunya. La seva actuació fora de Catalunya es regeix per aquests Estatuts.”

Així doncs, com es desprèn clarament d’aquest article, la JSC no és una federació de la JSE, sinó que partint d’una relació d’igual a igual entre les dues organitzacions sobiranes, acorden la confederació com a forma d’articular el projecte federal comú a nivell estatal.